Carme Chacón

Vagi per endavant que no la vaig votar mai i tampoc no ho faria avui. Però la notícia que em va arribar ahir a la nit em va colpir com un ganivet, tant com suposo que a la majoria de les persones decents. La mort s’ha endut Carme Chacón als 46, una edat en que una pot, només que tingui una mica de sort, començar a fer dels fills un motiu vital que aparta les mentides amb més facilitat que qualsevol poesia. La vida no es canvia per res. Mai.

Em va colpir assebantar-me de la mort de Chacón perquè va ser al mateix moment que se m’informava també de la seva condició física, que li va donar un cor segons he llegit de 35 pulsacions per minut, duia marca-passos i li havien recomenat una vida senzilla i que no tingués fills. Doncs la dona va ser ministra de Defensa, va portar l’estandard del PSOE a les eleccions del 2008 a Catalunya i es va endur 25 escons, va voler competir per l’herència de Zapatero amb l’aparell socialista i va ser una mare enamorada del seu fill.

I no vaig saber mai que li passés res. Mai vaig veure una dona reduïda per cap mala sort de la vida, mai vaig veure una dona que utilitzés el seu cor per fer o deixar de fer, mai vaig veure una dona que li tingués por a res. Avui he sabut que als viatges oficials demanava sempre que l’acompanyés un metge, però al mateix moment he sabut que la gent que l’envoltava no entenia perquè. He vist molta gent afirmant la vida a les esglèsies que no pot amb un mal de dents i còrre a urgències quan l’angoixa li arriba al pit.

Així que aquest no és un missatge de condol. No repetiré que “my thoughts are with the family and friends”, ni perdré una gota d’energia deixant anar llàgrimes pel seu fill. Li escric un missatge de celebració, que és el que mereix que faci. El seu fill, quan creixi, i se li giri en contra alguna cosa, tindrà aquesta dona que era la seva mare per poder mirar el record que li quedi als ulls, i trobarà la força d’un lleó per fer el que vulgui. El regal que li va fer la seva mare portant-lo al món quan sabia que era perillós per a la seva salut, és un regal d’antologia vital.

El regal que m’ha fet a mi ha estat enganyar-me amb el talent amb el que suplia la força que no li arribava del cor. Deixar-me de pedra, aquest és el regal que m’ha fet la Carme Chacón.

I jo que pensava que no ens entendriem mai. Ara veig que ens haviem entès sempre. I és que sempre em sedueix quan la vida, d’una forma o d’una altra, es burla de la ciència.

Descansa en pau.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s