Un cafè amb Julio Cortázar

Cada cop és menys important estar ben informat. En els meus millors temps d’intel·lectual de la bohèmia em venien al cap pensaments a primera hora, tot just posant-me d’empeus, sortia amb el cafè a la terrassa amb llibreta i bolígraf. Escrivia coses que em començen a exigir de tornar-hi sense fer-me l’absent, és a dir, sabent que un dia les vaig escriure i no pas per oblidar-les o deixar-les tancades sense oxígen en una cambra d’intermitjos.

Vivim en una decadència de la informació que no és pròpia de la sapiència dels nostres temps. Vull dir que els temps que vivim es prenen molt seriosament encara això que se’n diu actualitat i això quan cada dia l’actualitat té més la virtut de ser menys actual. Segurament hagi estat sempre així, menys en aquells moments en què tant l’intel·lecte com el cos es rebel·len contra el buit que genera la manca d’alguna idea que ho posi tot del revés. Al món se l’ajuda les més de les vegades creant-li problemes de comprensió, no estabilitzant-lo amb xeringues esterilitzades. No busquin més raons a perquè el Renaixement va començar amb la caiguda de Constantinoble.

Avui havent-me llevat he recuperat un exemplar de Quimera, el darrer, número 400. És un número de celebració: celebren que un magazine literari hagi arribat als 400 números, la qual cosa m’ha posat en alerta, perquè això s’hagués pogut celebrar quasi en qualsevol època d’ençà la primera revolució industrial. L’actualitat, d’aleshores ençà, és una caricatura de sí mateixa quan arriba als diaris i als telenotícies; la millor informació del món és en la publicitat, que és l’embelliment últim de la informació. La informació sense caràcter abstracte dels nostres dies remet directament a la nostra progressiva pèrdua de facultat estètica, de la bellesa abstracta. Mentre la paraula estètica signifiqui res més que l’aparença d’uns colors sobre una tela, per dir que algú s’ha vestit elegantment o que les sabates donen joc a una faldilla, sempre que s’obri un exemplar com el darrer de Quimera i es llegeixi una entrevista amb Julio Cortázar un podrà amb insultant facilitat desfer-se de tot l’entremat de pseudo-ciència amb la que són assaltats els sentits d’aquells que encara viuen més o menys desperts.

A l’entrevista que esmento Cortázar parla amb la plasticitat i agilitat que la intel·ligència dels nostres temps ha perdut derivant el sabut i el conegut cap a blasfèmies de la reflexió que donen sentit de manera sospitosa a declaracions insignificants o fets que es desfan en dues tardes. “Soy realista porque me niego a dejar fuera de la realidad hasta la última migaja del sueño, soy naturalista porque la naturaleza repite sus ejemplares pero no sus combinaciones, y cada una de estas es una figura diferente en la que todo puede acontecer de otra manera. ¿Es realmente necesario hablar de fantástico en la vida y en la literatura, como no sea para fijar momentos dignos de memoria, concreciones particularmente felices y sin duda irrepetibles?”

Ara aquí és on començen els tòpics regeneradors de les dinàmiques empresonades pels místics que llegeixen els diaris a cop de verbalisme d’una fe militant que atorga al pas del temps la feixuga feina d’esbrinar misteris sense els quals viuríem tots amb més salut i menys càstigs. Cortázar al costat d’un diari és un geni, un punt àlgid, una manera de parlar inigualable. No només ell, tothom que arribi al món de cada dia des del món de sempre, per la virtut del llenguatge, i no al revés; per el llenguatge de la virtut, que se’ns imposa deixant-ne fora una bellesa que, en recuperar-se, ja és sempre extraordinària i no té res en comú amb nosaltres. Per tant s’ha perdut sense mai haver marxat.

Més endavant li pregunten per la tècnica de la seva literatura, estan parlant de contes. “La relojería me vino casi dada, pero no así la técnica para transmitirla lo más impecablemente posible […] Supongo que en algún momento comprendí que la relojería interna demandaba ese homólogo verbal que la pusiera en marcha sin adelanto ni retraso, y que después de los despertadores de mesa de luz había que llegar a los cronómetros. El verdadero problema era y sigue siendo que la doble máquina de eso que cuenta el cuento y de eso que cuenta lo que cuenta el cuento (pero sí, está clarísimo) se funda en una sola, que es el cuento contado.”

Arribats aquí, si heu entés res, voldreu seguir llegint, si no sempre us quedarà deixar la revista per elitista i tornar a pensar en què us estan dient els constructors de relats que semblen molt més a prop del poble.

Tantes coses s’han escrit sobre les masses, el poder i la informació, el capitalisme i la revolució, però vet aquí que obrint un magazine literari i retrobant una entrevista de principis dels anys 80 se us apareix de cop l’espectre d’un intel·lecte al que els nostres temps no tenen res a afegir, res a contradir, res a oposar. Sense il·lusions estèrils, també podriem preguntar a Cortázar per Argentina, però ell, amb la tendresa d’un nen que s’ha anat polint entre rialles dels que feien de la vida un recurs literari de la pura supervivència, començaria parlant dels trens que recorda en la seva infantesa recorrent els pobles com Banfield, Buenos Aires, on vivia, i parlant-vos de trens i de carrers de pols entendrieu més, per ell, de tot el que se us diu dels vostres dies sense mai haver-vos de perdre en les proses viciades de l’actualitat.

Si no heu entés un borrall del que us he dit no és culpa vostra. Avui tenia un matí joiós. La Nayra dorm tranquila, el sol il·lumina l’estelada que penja del balcó, els meus veïns fan vida a la terrassa mentre esperen el seu primer fill i allà, en la llunyania, veig l’edifici del Grup Godó que va caient d’avorriment sobre les espatlles atemperades per la grisor dels seus ciutadans als que estimen amb devoció. Per això la Il·lustració és un conte de ficció al costat de la influència que allà s’espera retenir sobre ments com les vostres.

Deslliureu-vos.

Image result for julio cortazar

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s