Ego sum

“À moi, dans ma vie, il ne m’est arrivé que moi.” 
Jacques Brel.

El que té de bo escriure en un bloc és que no tens ningú per sobre que vingui mai a dictar-te res. Tal dia pots escriure del que vols, tal dia pots escriure sobre allò que t’agrada. Tampoc ningú no et paga, per escriure, i escrius sabent que més valdria que ho féssin. La festa del segle XXI comença amb la urgència mediterrània que s’escampa per les ciutats del món, un cop més, i que de l’àgora grega retorna, sense haver marxat mai, però retorna, en forma de necessitat d’una terrassa, d’una copa de vi, d’una conversa, d’un vestit negre que llueix a contra-llum. Els anglesos són anglesos, sí, però fa temps que van descobrir que França té alguna cosa més que guillotines. Els homes més pragmàtics del món s’estan convertint en veritables esperits bohemis: l’hora del pub és el millor reflexe de la veritable igualtat que els anglo-saxons professionals han donat al món i que cap esquerra pot albirar, ni tant sols ensumar, en protestes i programes. Millor encara, no existeix el dret a l’esmena.

La mateixa festa del XXI acaba amb una sorneguera incomprensió sobre aquestes teles asiàtiques o fotografies fine art que els mateixos anglesos penjen al saló de casa, i que veus mentre passejes pel carrer a través del finestral de dos metres que els hi recorda que entre el carrer i la casa no hi hauria d’haver més distància que una llum, una taula o un quadre lluint sobre el televisor. A vegades els anglesos no necessiten gens protegir el subjecte, el jo, és a dir, el Jo, i si t’han donat aquesta sort o te l’has guanyada, encara que sigui a còpia de sotmetre països llunyans, el mínim que pots fer és deixar-ho tot a la llum del dia. Alguns escriptors nostres que tenen la virtut de no pensar-se les coses gaire, a vegades ens diuen que tal cosa o tal altra és de pobres. Bé, el primer que és de pobres és amagar-se. Els anglesos segueixen sent rics. No ho saben ja, però així és com calculen poc a poc la distància entre la barra del pub i la sala de Christie’s.

Jo no sé què hauria de passar a Catalunya perquè algú entengués d’una vegada què és un artista. Un artista és algú que ven art, a canvi de no vendre’s ell mateix. Serveixi Warhol: “Art is anything you can get away with.” Sí, i getting away with és com retornes de l’aïllament que, si has fet les coses amb enginy i curiositat, t’has donat amb la consciència que ara tens. Però les més de les vegades trobo que voltem sobre la idea insípida i sense gust a res que al fons de la consciència s’hi amaga una moral, un bé i un mal, alguna cosa que garanteixi que els documentals del National Geographic no tenen res a veure amb l’imperi britànic. El problema esdevé paròdia de tot quan, a més, el documental parla de lleons i llavors no ens queda més que admetre la llei de la selva, concepte més insípid i més sense gust a res encara. (I es pot caure més avall, també). Per allà també hi ha gavines i també hi ha altres animalets molt menys tossuts que el rei dels animals.

Vendre art, dic, però no de qualsevol manera. La diferència entre l’artista acomplert i el quiosquer és que el primer ho utilitza tot i no nega res, mentre que el segon és un solista més aviat avorrit que depèn del teu interès per les revistes, els diaris i els xiclets. No hi ha cap artista digne de la complitud de la forma i l’estil que vengui una obra per un duro si la pot vendre per tres-cents. Serveixi Koons: “You want to affect biology”. Ah, amics, no us ho esperàveu, això. El senyor de les figures sornegueres i els colorins de neó vol afectar-vos la biologia. Vol donar cops al motlle. Vol obrir-vos un forn de pa i agafar la massa de farina i blat, i jugar amb vosaltres fins que del forn en sortiu millor que una llesca resseca, que és el que fa romàntics els westerns de John Ford.

Entengueu-me: en aquest país tenim un problema amb els diners, ens costa acceptar-ne l’existència i no és que a l’artista l’importin més que una llauna d’escopinyes. Però, també, entengueu-me: l’artista no té problema amb res. Heu decidit, o han decidit i heu acceptat, o han decidit, heu acceptat i ara us queixeu, que al món hi hagi diners. Que es respiri diners, que es visqui de fer diners o de no trobar-los a faltar. A l’artista se li enrefot. Si us ha de venir a buscar per la cartera us ve a buscar per la cartera, si us ha de venir a buscar per la pell us ve a buscar per la pell, i si poseu l’ànima en venda vindrà a treure-us el suc fins que entengueu perquè Wilde li deia a Gide que les coses només contenen el seu buit. “I want you to miss your soul”.

Reconciliar, vet aquí un verb que a Catalunya està per estendre, com deia un, des de Sau a la Cellera, des del Far al Matagalls. Deixeu-vos de místics del pessimisme, si els heu de perseguir a l’endemà. Gaudiu dels gintònics i deixeu de fer comptes. Sobretot, deixeu de fer recomptes. Sobretot, gaudiu de la companyia. Sobretot, entengueu que l’únic crim que cometeu és el crim que ho condemna tot: a saber, que us estimeu més el geni que la bellesa. I per això seguiu pagant amb el que realment no us sobra, que no són diners, sinó vida. Per això l’artista camina sol pels carrerons de la Barcelona de les cendres meravelloses, esperant la brisa que purifiqui tanta por . Perquè les úniques coses que valen la pena són les que no existeixen. Tot periodisme que sigui pur serà sempre banal.

No som gens imitables i això ho hauriem de canviar. Cuideu-vos molt del Jo, o en aquest país un dia us perdreu interpretant segells postals. Ja seria fer befa d’on venim que els anglesos hi arribessin abans que nosaltres, xuclant-nos l’alegria que no hem sabut ni vendre’ns, per exemple, per la llibertat.

fourth-annual-christie-mumbai-art-auction-in_f27ba866-0a76-11e7-814d-775bded0c5ff

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s